los beatles :
Mai he vist res igual. Tampoc va sentir cap soroll per aproximar la incessant frenètic, crida, histèrica, que es va reunir els Beatles quan va pujar a l'escenari després del que va semblar un segle d'actes anteriors. Tot molt bé, tot el temps marcat, perquè ningú havia vingut perquè no sigui res als Beatles ...
Llavors el teatre es va tornar boig. Els homes i la policia de primers auxilis - els homes en els llocs, les dones, principalment al balcó - tensos i ansiosos, patrullaven els passadissos, un de cada tres files.
Moltes noies es van desmaiar. Trenta van ser realitzades amb cura, protestant en la seva histèria, trist i miserable en un amor no correspost per quatre nois que podrien haver viscut al costat.
Els llocs eren com un malson de març Fira. Ningú podia romandre assegut. Abraçats, llançant gominoles en l'etapa, superant a les seves celles, els joves de la segona ciutat de la Gran Bretanya va lliurar a si mateixos totalment
