valeria te ayudo;
te doy estas 4, ya que pedis que sean en catalá
Un gos pot estar coix, ronc, cec, famolenc, descaderado, sord, enlluernat, trencat, pot treure la llengua perquè està cansat i inventar una altra per llepar-se: pot ser un hotel ple de paràsits, pot plorar, udolar, desconsolarse, saber animal i domèstic, pot no tenir déu al seu canina imatge i semblança, ni verge maria, ni saber l'hora, ni saber l'any, ni saber si el fred està fora o en els seus ossos, ni saber si allò que el va xutar és el diable ; pot entendre catorze paraules d'home, i entendre que un any per a ell són set anys i que la mort arriba així més aviat, un gos pot estar malament, horriblement malament, a punt de morir-se, però igual-si ho flames amb ganes- agafa i ve i et arma festa i et mou la cua i se't queda al costat, pels dubtes que vós estiguis més trist.
En complir els vuit anys, mare i pare em van portar a Brisbane, a Queensland, per matar-me. El viatge va durar tota una nit i part del dia. El pare va fer un descans a Gold Coast, crec, o a Byron Bay, per esmorzar. Van baixar ells, a mi em van deixar al cotxe. Arribem a Brisbane a mig matí, però no entrem a la ciutat. El pare va prendre un desviament, un carrer de terra rogenca propera al oleoducte de Moonie. A la mare se li va escapar un sanglot quan el cotxe es va aturar, i el pare la va mirar brutalment. "No vull un melodrama", li va dir. Jo no coneixia aquesta paraula, però vaig intuir que significava "bany de sang", com si en aquesta frase li digués que, en comptes de acuchillarme, el millor seria asfixiar amb una manta. Encara em recorre un tremolor a tot el cos quan escolto per la ràdio, o per la televisió, la paraula melodrama.
Una sargantana ibèrica que, per un estrany caprici de la natura, havia nascut amb enteniment humà, va viure molt de temps a la vora d'un riu. Als dos anys va comprendre que la terra girava sobre el seu eix i va saber diferenciar la nit del dia, l'estiu de l'hivern i els insectes dípters dels homòpters. Als tres anys ja sabia reflexionar, multiplicar enters i caçar invertebrats amb la llengua. Als quatre anys comprenia l'idioma llatí, i va deixar de cridar-se a si mateixa sargantana, es referia a ella com Lacerta hispanica. Promediando seva edat, ja gairebé anciana, va descobrir per fi a un pescador a la vora del riu i, fascinada per la troballa, va començar a escriure-li un missatge amb la col sobre la sorra mullada. Quan l'home li va tallar el cap amb la pala, la sargantana havia escrit només dues paraules i part d'una tercera.
Els dos haurien de morir-se tard o d'hora. Primer un i després l'altre, o alhora (per exemple en un accident d'avió). Els dos tenien un passat de comptar i de comprendre sense imatges, només a través de paraules i de sobreentesos. Ambdós s'han de construir un futur ingovernable. I presentar-se a les seves mons. I quedar amb amics a sopar. I parlar per telèfon des de la feina, per combinar en quina cantonada, a quina hora, i quina pel · lícula. Un dels dos es cansaria primer, un dels dos mentiria primer, un dels dos cauria en la temptació abans que l'altre. Algú seria el primer a aixecar la veu. Algun s'enutjaria per primera vegada i algú, abans o després, trobaria més defectes que virtuts en la seva parella. Va ser per això, i no per incompatibilitat de caràcters, que no es van cridar després del cap de setmana.
espero haber sido de ayuda
