Els reis de taifes es passaven el temps barallant i conspirant entre ells, situació que va facilitar la Reconquesta de la Península, per part dels regnes cristians del Nord.
La debilitat d'aquests regnes taifes va portar un canvi en el poder a la Península. A partir d'aquest moment els regnes cristians van ser més poderosos i van aconseguir grans pàries (tributs) dels regnes taifes a canvi de permetre'ls existirAl començament del segle XI es va produir al territori musulmà de la Península Ibèrica un important esdeveniment polític: la descomposició del Califat de Còrdova.
La pujada al poder d'Almanzor i els amiríes provocar nombrosos conflictes interns que va afavorir els moviments dissidents a Al-Andalus, fins al punt de fragmentar el territori. Naixien, d'aquesta manera, els primers Regnes de Taifes, un període de la Història musulmana a la Península que va comptar amb importants esdeveniments. L'últim califa Omeya que regnaria de forma unitària tota Al-Andalus va ser Hisham III, que es va imposar als descendents d'Almanzor, encara que això no va ser suficient per mantenir la unitat del territori
